Com reclamar la plusvàlua als Ajuntaments

Informació important: El Tribunal Suprem en la sentència de 9/7/2018, limita i restringeix moltíssim les reclamacions i canvia la situació, però ja hi ha algun Jutjat que en discrepa, no aplica la sentència del TS i sentencia que hi hagi hagut o no guanys, els Ajuntaments no poden liquidar i cobrar l’impost de plusvàlua

El Tribunal Suprem ha dictat el 9/7/2018,  una sentència en la que limita extraordinàriament les possibilitats de reclamar als Ajuntaments el que s’ha pagat per plusvàlues municipals.

La sentència  del TS (núm. 1163/2018),   reinterpreta el que al seu dia va sentenciar el Tribunal Constitucional (sentències 26/2017, 37/2017, 59/2017 i 72/2017), de forma que limita la nul·litat de les liquidacions corresponents a les plusvàlues municipals als casos en què s’hagi acreditat una minusvàlua, i només en aquests casos.

I per si no fos suficient, el Tribunal Suprem explicita que, a  més, s’ha d’acreditar pericialment la minusvàlua, de forma que no admet que els valors que es fixen en els títols d’adquisició (compra, herència o donació) i els de transmissió (venda, herència o donació), siguin suficients per a acreditar-ho.

Aquesta sentència va en sentit contrari al que s’esperava en una interpretació que –llevat dels Ajuntaments- era força majoritària en l’àmbit jurídic, i desdiu el que havien sentenciat molts i diversos tribunals superiors de justícia  (com els TSJ Madrid de 19/7/2017, TSJ Castilla i Lleó 22/9/2017, TSJ Galícia de 14/7/2017, TSJ Catalunya de 30/10/2017) i els criteris jurisprudencials del propi Tribunal Suprem en sentències 730/2015 i 1132/2017.

Però, a principis del mes d’agost de 2018, s’ha conegut la sentència d’un Jutjat del Contenciós-administratiu de Madrid, que es pronuncia i defensa que, també en els casos en què hi ha hagut guanys en la venda o transmissió d’un immoble, NO S’HA DE PAGAR la plusvàlua municipal.

En aquesta sentència el Jutjat diu que la sentència del Tribunal Suprem de 9/7/2018 (TS-1163/2018),  que limitava extraordinàriament les possibilitats de reclamar als Ajuntaments el que s’ha pagat per plusvàlues municipals, no vincula ja que fa una reinterpretació de les sentències del Tribunal Constitucional (sentències 26/2017, 37/2017, 59/2017 i 72/2017), sentències que poden aplicar-se directament sense fer cas del que digui el Tribunal Suprem.

Així, front a la interpretació del TS que parlava “paradoxalment” d’inconstitucionalitat i nul·litat parcials, aquest Jutjat sentencia que:

  1. La inconstitucionalitat és d’inici dels articles 107.1 i 2 i 110.4 de la Llei d’Hisendes Locals.
  2. El TS interpreta malament el que va dir el TC.
  3. El TS no pot legislar i si hi ha un buit legal ell no el pot omplir sinó que haurà de ser el legislador.
  4. El sistema de prova que s’inventa el TS no existeix a la llei
  5. Només amb una llei es pot regular la plusvàlua i no ho poden fer els tribunals ni l’administració.

En resum, aquest Jutjat madrileny diu que aplica la sentència del Tribunal Constitucional tal com aquest la va dictar i sense atendre la reinterpretació que en fa el Tribunal Suprem, ja que no calia cap reinterpretació.

El tema, per tant, no està tancat i s’esperen novetats properes, advocant la Cambra per la prudència però considerant que els ciutadans tenen dret a defensar els seus interessos i que si hi ha una nul·litat en el cobrament d’un impost, les administracions, en aquest cas els Ajuntaments, han de retornar els diners i reclamar, si ho consideren a l’Estat per legislar inconstitucionalment.

 

Fent una mica de memòria, recordem que és  sabut que hi ha hagut una pressió molt forta per part dels Ajuntaments, bàsicament a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), prop del poder polític per tal d’evitar que els Ajuntaments hagin de tornar els diners que, fins ara, s’entenia que s’havien pagat indegudament.

La Cambra de la Propietat ha informat personalitzadament a totes les persones que han presentat a través seu reclamacions de plusvàlues cobrades indegudament per molts diversos Ajuntament en els termes anteriors.

Així mateix, la Cambra informa que està pendent de tramitació la proposició de llei que es troba a debat al Congrés dels Diputats, per a modificar justament la llei d’hisendes locals en els articles dels que el Tribunal constitucional va declarar la nul·litat (arts. 104, 107 i 110 de la llei).

Aquesta proposició de llei la va presentar el Partit Popular quan encara era al Govern, el dia 28/2/2018, per aquelles pressions de la FEMP, ja que es volia omplir el buit que les sentències dels tribunals fins llavors havien deixat i que posaven l’impost municipal de plusvàlua al límit de la il·legalitat.

La Cambra aconsella esperar el que finalment reguli el parlament espanyol però també mostra alguna esperança, en què el recorregut judicial no s’hagi acabat i que el Tribunal Constitucional pugui reinterpretar el contingut de la sentència del Tribunal Suprem (qüestió que es presenta com a molt difícil).

Considera la Cambra que hi ha un canvi de posició tan inesperat com  extraordinari que fa necessària una reflexió, com també reflexionar sobre els entre 8.000 milions i 10.000 milions d’euros que suposaria el retorn total de plusvàlues, cas de reconèixer la nul·litat total de la legislació i que tothom reclamés el que ha pagat en concepte de plusvàlua als Ajuntaments en els darrers 4 anys.

És compromís de la Cambra el de seguir informant sobre com pugui evolucionar aquest tema en els propers dies/setmanes, per la qual cosa es prega seguir alerta a més informació que podem anar facilitant.

Aquesta informació s’ha tramés personalitzada a tots i cadascuna de les persones que ha reclamat, sigui quin sigui l’Ajuntament davant el qual es reclamava i es seguirà informant personalitzadament i també en general sobre possibles canvis de la situació actual.

 **************     **********  **********   *******************

Mantenim a continuació la informació que teníem publicada en aquesta entrada, abans de la sentència, a efectes de situar la problemàtica i que era la següent:

Cap Ajuntament no pot cobrar plusvàlua si no hi ha guany en la venda o transmissió.

I hi ha guany tampoc, perquè són nuls els pagaments realitzats per ser nul el mètode de càlcul, segons ha declarat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya .

(Guany, fiscalment, suposa que el valor de venda o transmissió és superior al valor d’adquisició)

Per tant, es pot reclamar el que s’ha pagat indegudament el últims 4 anys.

Ho ha dit el Tribunal Constitucional (TC)  i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)  acull la tesi maximalista, en la interpretació de la del TC, que enten que les liquidacions o autoliquidacions d’aquest Impost es fonamenten en preceptes inconstitucional nuls i per tant també són nul·les.

Si vol reclamar encara que no hagi tingut pèrdues (és a dir, que hagi venut o transmés la finca per un valor superior al d’adquisició), només necessitem que ens faciliti:

  • 1.       Liquidació pagada l’Ajuntament per la transmissió de què es reclama (amb el comprovant  bancari del pagament si no consta en la mateixa liquidació; i
  • 2.       Número de compte corrent on ingressar la devolució

Pot accedir a la sentència prement aquí 

La Cambra insisteix en aquest tema i ho ha reclamat reiteradament a l’Ajuntament de Terrassa i a tots els de la demarcació (per més informació sore aquesta reclamació, premi aquí).

Cobrar aquest impost, i més quan hi ha pèrdues, és injust i, amb la sentència del Tribunal Constitucional, pot titllar-se d’il·legal. Però també simplement cobrar-lo, hi hagi hagut o no guany, ja que el mètode de càlcul també el va declarar nul el TC.

Per aquest motiu la Cambra fa mesos que té a disposició de tots els interessats un sistema de reclamació municipal de les plusvàlues pagades pels seus socis, que gestionen els advocats de la Cambra que formen el Departament Jurídic.

La Cambra ofereix aquest servei als socis i té un cost mínim de tramitació administrativa de 80 € més IVA (els no socis poden accedir-hi fent-se socis).

Els Ajuntaments de tot l’Estat callen per evitar que els ciutadans reclamin i és que el conjunt de la reclamació pot excedir fàcilment els 8.000.000.000 € (vuit mil milions d’euros), com es pot veure amb el gràfic següent:

 

Només en el cas de reclamar també per haver tingut pèrdues en la transmissió (per exemple per haver venut per un preu inferior al de compra o adquisició),  cal facilitar la següent documentació:

  • 1.       Liquidació pagada l’Ajuntament per la transmissió de què es reclama.
  • 2.       Rebut de l’IBI  de la data de la transmissió
  • 3.       Número de compte corrent on ingressar la devolució
  • 4.       Còpia de l’escriptura d’adquisició
  • 5.       Còpia de l’escriptura de venda ó herència

S’ha de tenir present:

1.       Que la reclamació de les quotes pagades es fa per la Cambra  en via administrativa.

2.       Contra la denegació per part de l’Ajuntament o contra la no contesta de l’Ajuntament,  en el termini legal interessat haurà de decidir si opta per seguir reclamant en via judicial  o no.

3.       Que la reclamació (no administrativa) té un cost de procurador, advocat i taxa judicial a determinar                  segons la quantia reclamada de retorn

4.       La Cambra no garanteix en cap cas que al final resulti el retorn de les quantitats pagades per aquell impost,     doncs sempre quedarà pendent de la decisió que en cada cas dictin els tribunals, però avui en dia si no hi ha hagut guany -i es demostra- és el més previsible i encara que hi hagi hagut guany, avui en dia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya així ho té sentenciat.